EL ARBOL DE TU VIDA - MARTES -18- JULIO,.
Conducido por Toñi Moreno, el espacio investiga el árbol genealógico de los personajes más queridos de nuestro país. En antena 3 el martes -18- julio a las 22:30, etc.
PEAJES PARA DUMMIES,.
Peajes para dummies,.
Guía para no meter mucho la pata en las autopistas portuguesas,.
Parece ser que con la expresión 'para dummies' se agrupan cerca de 2.000 libros publicados sobre temas muy diversos. Estos libros tienen una cubierta amarilla y negra, una caricatura de cabeza triangular y un logotipo informal que parece estar escrito a mano por un niño. Me gusta la idea, en fin, de intentar escribir una contraportada del HOY para dummies sobre un tema tan misterioso e incomprensible como son los peajes portugueses, capaces por sí solos de espantar a los turistas españoles con ganas de visitar Portugal.
Vaya por delante que si van ustedes de Badajoz a Lisboa, a Oporto o al Algarve por la autopista de Lisboa, no tendrán que preocuparse de estos pagos porque se encontrarán con cabinas donde serán atendidos por un operario.
Pero, ¡atención!, si van al Algarve, llega un momento en que la autopista que viene de Lisboa se bifurca y usted ha de escoger entre ir hacia Faro o hacia Lagos. A partir de ese momento, ya no hay cabinas, sino arcos aéreos y ahí empiezan los problemas. Esos mismos problemas los tendrán si van desde Cáceres a Oporto, Guarda, Peniche, Figueira da Foz o Castelo Branco por Valencia de Alcántara, también si entran por Vilar Formoso, por Ayamonte, por la provincia de Zamora o si recorren el país vecino del norte al centro desde Chaves hasta Viseu.
En mis viajes por Portugal, empecé usando el tollservice, que me permitía circular durante tres días por las autopistas portuguesas pagando 20 euros. Primero lo compré en un área de servicio cerca de Abrantes, pero solo iba a Entroncamento, ida y vuelta, y aquello era un timo: 20 euros por hacer 150 kilómetros. Después lo compré por Internet para ir a Guimaraens y me salió rentable pues recorrí muchos kilómetros en tres días. Pero entenderán que esa no es la solución. El tollservice se compra por Internet en la página portugaltolls y se puede adquirir también por un día y un viaje definido a los aeropuertos de Faro o de Oporto.
Otra posibilidad es comprar el easytoll, asociando una tarjeta bancaria a la matrícula de su coche. Se hace sin bajarse del automóvil, dura 30 días y no es mala opción, pero no nos vale a los extremeños porque, y les aseguro que no lo entiendo, solo se puede hacer entrando por Galicia (Viana do Castelo y Chaves), Castilla y León (Vilar Formoso) o Andalucía (Vila Real de Santo António), no por Caia ni por Marvao en Extremadura.
Existen dos métodos de pago llamados tollcard y dispositivo temporal vía verde que son tan enrevesados que no pueden aparecer en una explicación para dummies y, finalmente, está el método más cómodo: el dispositivo ViaT. Se coloca en el parabrisas, cuesta 15 euros, se lo venden en su banco (pídanlo ya porque suele tardar unos días), va asociado a su tarjeta y le permite pasar sin parar por todos los puestos de peaje portugueses, españoles y del sur de Francia. Pero atención, no sea usted tan inútil como un servidor, que coloqué el aparatino al revés y bloqueé el peaje de Rande en la Autovía del Atlántico una mañana de agosto: 150 coches parados y un complejo de dummie que 'pa' qué.
TITULO: MI CASA ES LA TUYA -MIERCOLES -19- JULIO - ANTONIO BANDERAS PREMIADO CON EL NACIONAL DE CINE,.
MI CASA ES LA TUYA -MIERCOLES -19- JULIO,.
Mi casa es la tuya es un programa de televisión español de entrevistas, presentado por Bertín Osborne, en telecinco el miercoles -19- julio a las 22:00, etc.
ANTONIO BANDERAS PREMIADO CON EL NACIONAL DE CINE,.
foto, Antonio Banderas, Premio Nacional de Cine,.
El jurat destaca la seva "extraordinària trajectòria nacional i internacional" i el seu "compromís tenaç com a actor, director i productor",.
Potser no té un Oscar de Hollywood. Però sí el Donostia de
Sant Sebastià, l’Espiga d’Honor de Valladolid, la Biznaga honorífica de
Màlaga, la Medalla d’Or al Mèrit a les Belles Arts. I ara, el Premio Nacional de Cine, que ha rebut amb «gratitud, humilitat i sentit de la responsabilitat». Amb més de 80 pel·lícules a l’esquena, Antonio Banderas es deu estar fent gran.
És el que argumenta per explicar el reguitzell de premis honorífics que
suma. «Els 60 (anys) estan aquí mateix», diu jovial l’actor
multitasques, nascut a Màlaga el 1960.El jurat, capitanejat pel màxim responsable de l’Institut del Cine, ha optat per ell per tres motius. A saber: ser un cineasta amb una trajectòria «extraordinària a nivell nacional i internacional», «obrir el camí a molts actors espanyols» i tenir un «compromís tenaç com a actor, director i productor». El Nacional de Cine està dotat amb 30.000 euros i es recull, segons mana la tradició, al setembre, durant el festival de Sant Sebastià.
DECISIONS IMPORTANTS
Micròfon en mà, Banderas tindrà allà l’oportunitat de dir el que li vingui de gust. Potser farà com J. A. Bayona i li cridarà al Govern que sense cultura no es va enlloc. Potser farà com Fernando Trueba i incendiarà les xarxes ironitzant amb el seu escàs sentiment espanyol. O també pot comportar-se com ell mateix, un «insensat vehement» que ha pres les decisions més importants de la seva vida en «qüestió de segons». Així va decidir, per exemple, deixar la seva Màlaga natal quan era poc més que un xaval i desembarcar a Madrid. Així també va decidir vendre’s la moto i emigrar al territori hostil que eren llavors els Estats Units per seguir formant-se com a actor.La seva última decisió important –presa en més que segons– li va deixar un mal sabor de boca. Cansat dels «insults» i el tracte «humiliant» que va rebre per part d’alguns polítics d’esquerra malaguenys, va optar per baixar del carro del seu últim projecte: atorgar una segona vida cultural al cine Astoria, espai abandonat que volia ressuscitar amb dos teatres, tallers, seminaris i beques. Pocs mantenen la il·lusió com ell. Però aquesta vegada s’ha donat per vençut.
L'INFART
Antonio Banderas, amb la seva actual parella, Nicole Kimpel.
L’ensurt mèdic li va servir per fantasiejar amb la idea de tornar a Màlaga, on acaba d’adquirir un fabulós àtic i on cada Setmana Santa hi va amb extrema devoció. Les autoritats polítiques –les del Govern central, almenys– saben que tenen en el protagonista de La piel que habito un ambaixador excepcional. Orgullós espanyol i malagueny, l’actor sempre deixa clar allà on va que el seu país no té només «platges, sol i olives» sinó talent i potencial industrial.
AMBAIXADOR D'EXCEPCIÓ
Les autoritats polítiques –les del Govern central, almenys– saben que tenen en el protagonista de 'La piel que habito' un ambaixador excepcional. Orgullós espanyol i malagueny, l’actor sempre deixa clar allà on va que el seu país no té només «platges, sol i olives» sinó talent i potencial industrial. «Hem de saber que aquí hi ha gent creativa que fa coses molt bones. Estimo molt el meu país, amb el que té de bo i de dolent, però no vull ser un patriota a ultrança», va assegurar el 2013, quan va estrenar –com a productor– 'Justin y la espada del valor', una pel·lícula d’animació per a la qual «va demanar préstecs i va avalar amb propietats». La seva última guerra laboral –a més de convertir-se en dissenyador– és la de posar-se en la pell de Picasso en '33 días', de Carlos Saura. Els problemes de finançament estan endarrerint anys i anys el film, que narra el procés de creació del Guernica. Però Banderas segueix allà. Ningú li traurà la il·lusió. De moment.Cinc treballs clau d'Antonio Banderas
'BAJARSE AL MORO' (1988)
Potser
és un dels films més oblidats de la primera etapa de l’actor en el cine
espanyol, però Banderas compon a 'Bajarse al moro' un personatge molt
habitual en aquells temps d’aprenentatge. Adaptació d’una exitosa obra
de teatre, adaptada per Joaquim Oristrell i dirigida per Fernando
Colomo, amb el tràfic d’haixix com a trama general i les complexitats de
passar la frontera. Impecable, també, repartiment de l’època: Banderas,
Verónica Forqué, Aitana Sánchez-Gijón, Juan Echanove i Chus Lampreave.'¡ÁTAME!' (1990)
La
relació entre Antonio Banderas i Pedro Almodóvar és extensa i
fructífera, variada i particular. De les moltes col·laboracions mútues
('Laberinto de pasiones', 'Matador', 'La ley del deseo', 'Mujeres al
borde de un ataque de nervios', 'La piel que habito') destaquem
'¡Átame!', la relectura almodovariana d’'El col·leccionista' de William
Wyler: Banderas, un noi que ha passat mitja vida als orfenats, segresta
l’actriu de qui està enamorat (Victoria Abril), i viu amb ella un
idil·li impossible amb final un políticament incorrecte.'DESPERADO' (1995)
L’èxit
d’'El mariachi' li va donar al seu director, Robert Rodríguez, la
possibilitat de realitzar una seqüela més cara. Banderas es va convertir
en el nou mariachi, sec, auster, silenciós, amb la funda de la guitarra
per dissimular el seu armament. Mescla d’acció salvatge i sentit de
l’humor, trufada de cares frontereres amb el cine indie (Salma
Hayek, Steve Buscemi, Danny Trejo i, per descomptat, Quentin Tarantino)
i amb música de Los Lobos. Banderas repetiria amb Rodríguez a 'El
mexicà' i la sèrie de 'Spy kids'.'LA MÀSCARA DEL ZORRO' (1998)
Primera
de les dues pel·lícules en què Banderas va heretar un personatge clau
del gènere d’aventures, interpretat en el cine mut per Douglas Fairbanks
i en l’època clàssica per Tyrone Power. Més divertida que romàntica i
dramàtica. La química entre l’actor espanyol i Catherine Zeta-Jones és
saludable. Banderas no es treia de sobre l’estigma de l’actor llatí a
Hollywood, però aquí el compleix perfectament: el autèntic Zorro
(Anthony Hopkins) l’ensinistra per convertirlo en el popular espadatxí
amb antifaç.'FEMME FATALE' (2002)
El
Brian De Palma més insurrecte de 'Femme fatale' va comptar amb la
complicitat d’un Banderas alliberat de la seva imatge més tradicional en
el cine nord-americà. Un autèntic deliri, a l’altura d’'En nombre de
Caín' i 'Pasión', amb el cine com a rerefons (una model és víctima d’un
robatori durant la inauguració del festival de Cannes) i les habituals
referències de De Palma a Hitchcock en forma de doble i vertiginosa
personalitat. La sensació és que Banderas i l’actriu Rebecca
Romjin-Stamos s’ho van passar de fàbula. QUIM CASAS
No hay comentarios:
Publicar un comentario